Havent sotmès els darrers sarraïns que resistien emparats en la Serra de Tramuntana, a l'illa de Mallorca, el rei Jaume tornà als seus dominis de Terraferma i cavalcà cap al sud d'Aragó. Allí, al gener de 1232, es reuní a Alcanyís amb el bregat noble aragonès Blasco d'Alagó i amb Hug de Forcalquier, el mestre provincial de l’Orde de l’Hospital, que l’exhortaren a emprendre la conquesta de Balansiya als andalusins. Molts nobles aragonesos, que no havien participat en l’expedició enllà de la mar, també ho reclamaven.
Blasco d’Alagó, que coneixia la ciutat de Balansiya perquè hi havia viscut desterrat dos anys, digué: -És la millor terra, e la pus bella del món. No ha vui dejús Déu tan delitós llogar com és la ciutat de València i tot aquell regne, e ten bé set jornades de llonc-. El jove rei Jaume, convençut, acceptà d’emprendre la campanya cap al sud i començà a planificar-la amb el noble i l’hospitaler: primer prendrien Borriana, a la costa, i d’allí l’host aniria avançant fins a conquerir Balansiya.
En aquest moment, arribaren rumors que Abu Zakariyya, soldà de Tunis, preparava una estol per apoderar-se de Mallorca. El rei Jaume, davant d’això, aturà la preparació de la campanya de Balansiya i, al maig, embarcà per tercer cop cap a Mallorca per defensar-la. Tot plegat deuria exasperar els nobles aragonesos, que veien de nou posposada llur anhelada expedició pels afers d’aquell regne perdut enmig de la mar.
Finalment, no hi hagué cap atac, tot havia estat una falsa alarma, i el rei Jaume pogué tornar a Terraferma. Quan acabava l’estiu d'aquell 1232, es dirigí de nou al sud d'Aragó, on s’estigué en terres d’Albarrassí mentre reprenia els preparatius per a la campanya de Balansiya.
Per la seva banda, Blasco d’Alagó, a qui anys enrere el rei havia tramès una carta concedint-li tots els llocs que pogués conquerir als sarraïns, havia cavalcat, impetuós, acompanyat d’altres nobles aragonesos, fins endinsar-se a les muntanyes dels Ports. Allí, arribaren a les envistes de la imponent rocaforta de Mawrila, un lloc estratègic als passos entre l’Aragó, el Mediterrani i Balansiya.
-C(A)%20-%20c%C3%B2pia.JPG "Castell de Morella")
El castell de Morella es dreça sobre una petita mola, o "molella", d'on li podria venir el nom
Una nit de setembre, aprofitant -segons sembla- les divergències entre els fills de l'antic valí de Balansiya, Abu Zayd, que es trobarien desterrats a la fortalesa, i la guarnició del lloc, que era fidel al nou emir Zayyan, els aragonesos aconseguiren penetrar-hi en un cop de mà, mataren el qaid musulmà i se n’apoderaren.
La sorprenent notícia de la caiguda de Morella en mans de Blasco d’Alagó i els seus homes disgustà al rei Jaume, que reuní apressadament peons i cavallers i cavalcà cap a la fortalesa conquerida. Quan hi arribà, Blasco d’Alagó es trobava fora de Morella. El rei s’atendà en un puig davant la fortalesa i posà guàrdies a les portes per a què impedissin que ningú hi entrés o en sortís.
Així, quan tornà Blasco, Jaume no el deixà passar si abans no parlamentaven. En la tensa trobada, el rei asseverà al noble aragonès que Morella era «un castell que val tant com un comtat amb ses pertinències» i que no feia per a «null hom del món sinó a Rei», per això li reclamava que la hi retés.
Després d’una dura negociació, Blasco d’Alagó acceptà finalment tenir Morella en nom del rei de forma vitalícia, i que, quan morís, passés a la corona com a domini reial: per segellar el pacte, s’agenollà davant del rei, posà les seves mans dins les del sobirà i el besà.
· · · · · · · · · ·
[Relats] Notes (v.03/10/2025) -
.jpg)
.jpg)
